dimecres, 17 de desembre del 2014

La literaruta anglesa a l'època d'Elisabet I

Vam començar la setmana llegint un sonet de Pierre de Ronsard: "Quand vous serez bien vieille", traduït al català per Pere Rovira:

       Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d'espelma
       a la vora del foc, cabdellant i filant,
       diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
       Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.

       I les teves criades, ja mig endormiscades
       damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
       aniran despertant-se, i aixecaran el cap
       beneint el teu nom, d'una immortal lloança

       Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
       a l'ombra de la murta trobaré el meu repòs;
       tu seràs a la llar una vella encongida,

       lamentant l'amor meu i el teu cruel desdeny.
       No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
       cull des d'avui mateix les roses de la vida.

 
  Aquí teniu el poema de Ronsard en francès:
 


Tot seguit vam començar la presentació de la literatura anglesa a l'època d'Elisabet I. Vam poder-ne conèixer els antecedents històrics, des d'Enric VIII fins al regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, a la segona meitat del segle XVI. Vam parlar de la literatura de l'època Elisabetiana, de Christopher Marlowe, els teatres de l'època i, sobretot, de William Shakespeare. 

Aquí hi ha una presentació de la professora que resumeix aquest tema:



Després d'haver parlat de Shakespeare i les seves obres, vam començar a mirar la pel·lícula  Romeo y Julieta, de Franco Zeffirelli.










diumenge, 7 de desembre del 2014

De l'Edat Mitjana al Renaixement

Hem començat el dilluns acabant de llegir l'assaig de Joan Fuster sobre l'amor, del Diccionari per a Ociosos. Un cop acabada la lectura hem fet una petita introducció de l'Humanisme i Renaixement.

Dimarts hem dedicat la classe a acabar de veure la pel·lícula que ens té tots ben encuriosits, Tristany i Isolda, i, una vegada acabada, amb els companys, hem posat en comú les diferències i semblances entre el llibre de Bédier i la pel·lícula.

L'opinió de tots ha estat que la pel·lícula està ambientada al mateix temps, època, lloc i els personatges principals de la trama són els mateixos que en el llibre, però, en canvi, està tot molt més simplificat. De diferències n'hem trobat un munt, com ara que Tristany no és el nebot del rei, sinó que el rei ja té un nebot biològic; que Tristany i Isolda s'enamoren sense cap filtre d'amor; que la primera relació la tenen dins la cova a Irlanda i no en el vaixell; el Morholt és mort per Tristany en una emboscada i és el promès d'Isolda, no el seu oncle; no hi apareixen elements màgics o meravellosos, com el drac, el filtre d'amor o el gosset; també hi falten molts personatges, entre els quals Isolda de la Blanques Mans. En no aparèixer aquest personatge, el final també és força diferent.
El personatge del rei Marc ens l'hem imaginat tots tal i com està representant a la pel·lícula ja que surt com un home compassiu, fidel i innocent com en el llibre.

En definitiva, a la pel·lícula hi passen menys coses, perquè s'ha d'ajustar a la durada habitual dels films, hi ha menys personatges, és més versemblant i més adequada als gustos dels espectadors actuals, però creiem que manté l'essència de la història i està ben feta i ben ambientada.

El dimecres hem situat en el nostre mapa, el qual podeu veure a mà dreta, uns quants noms dels diferents llocs relacionats amb el llibre de Tristany i Isolda i la Matèria de Bretanya, i també els llocs on van néixer Petrarca, Boccaccio i la casa considerada el museu Dante Alighieri.

En acabar la setmana hem tornat a reprendre els apunts de l'Humanisme i el Renaixament. Primer de tot hem començat parlant de diferents poetes de diverses cultures europees:
D'Espanya hem anomenat a Fray Luis de Léon, Garcilaso de la Vega i Sant Juan de la Cruz.
De Portugal Francisco Saa de Miranda, introductor de les formes petrarquistes i Luis de Camoes important per l'epopeia, Os Lusíadas.
De França, Pierre Ronsard, qui estudià els clàssics i es dedicà només a la poesia.
D'Itàlia Ludovisco Ariosto, qui escrigué el poema èpic, Orlando furioso. I Toquato Tasso, que escrigué el poema èpic sobre la primera croada, Jerusalem alliberada.
Finalment hem arribat a Anglaterra de la qual hem parlat sobretot d'Enric VIII, qui es casà sis vegades i fou pare d'Elisabet I. Enric VIII era una persona molt culta i il·lustrada i important perquè fou el fundador de l'església anglicana. Hem comentat que no fa gaire es va emetre per televisió una sèrie sobre la vida d'aquest rei, Els Tudor.


Enric VIII d'Anglaterra  Font: Wikipedia

També hem llegit fragments de l'obra El príncep de N. Maquiavel, en què l'autor parla de com un governant ha de mostrar o dissimular les seves qualitats i defectes per mantenir el poder. També es pregunta què és millor: que el poble temi el príncep o bé que l'estimi i admiri?

Nicolau Maquiavel   Font: wikipedia

En acabat, hem llegit uns altres assaigs, aquest cop de Michel de Montaigne (1533-1592), iniciador d'aquest gènere. En aquest enllaç podreu llegir un dels fragments que hem llegit.

                                                                    Michel de Montaigne     Font: wikipedia

Per acabar, us deixem un vídeo del contratenor català Xavier Sabata, que al Festival de Peralada va interpretar fragments de l'òpera Orlando de Händel: