Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d'espelma
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.
I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d'una immortal lloança
Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l'ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l'amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d'avui mateix les roses de la vida.
Aquí teniu el poema de Ronsard en francès:
Tot seguit vam començar la presentació de la literatura anglesa a l'època d'Elisabet I. Vam poder-ne conèixer els antecedents històrics, des d'Enric VIII fins al regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, a la segona meitat del segle XVI. Vam parlar de la literatura de l'època Elisabetiana, de Christopher Marlowe, els teatres de l'època i, sobretot, de William Shakespeare.
Aquí hi ha una presentació de la professora que resumeix aquest tema:
Després d'haver parlat de Shakespeare i les seves obres, vam començar a mirar la pel·lícula Romeo y Julieta, de Franco Zeffirelli.
