 |
| Retratat per John Taylor |
Shakespeare, nascut el 1564 a Stradford On Avon és considerat l'autor més important de tots els temps. Amb el que tothom està d'acord, però, és amb la segona part de la frase, l'autor de tots els temps. De tots els temps perquè la seva obra tracta temes tan universals i intemporals com l'amor, els sentiments humans en general, així com els vicis, problemes quotidians i les classes socials que, si fa no fa, avui encara perduren. Fonamentalment se'l coneix per la seva obra teatral, que és el que va escriure més però també va escriure sonets.
Les seves obres més importants són:
Hamlet, Macbeth, El Rei Lear , Romeo i Julieta, El mercader de Venècia, Somni d'una nit d'estiu, Juli Cèsar, Otel·lo i tantes altres...
Va morir el 23 d'Abril de 1616 el mateix dia, més i any que Cervantes.
A classe vam llegir uns sonets de Shakespeare en anglès i traduïts al català.
Sonet CXXX:
My mistress' eyes are nothing like the sun;
Coral is far more red than her lips' red;
If snow be white, why then her breasts are dun;
If hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses damask'd, red and white,
But no such roses see I in her cheeks;
And in some perfumes is there more delight
Than in the breath that from my mistress reeks.
I love to hear her speak, yet well I know
That music hath a far more pleasing sound;
I grant I never saw a goddess go;
My mistress, when she walks, treads on the ground:
And yet, by heaven, I think my love as rare
As any she belied with false compare.
Traducció de Salvador Oliva:
La meva amant té un ulls que estan lluny de ser un sol;el vermell dels seus llavis ho és molt menys que el corall.Els seus pits no són blancs com la neu, i no em dol.Si els seus cabells són fils, negre n'és l'escampall.Són blanques i vermelles les roses damasquines,però, a les seves galtes, no hi veig roses així;hi ha en molts perfums delícies i olors molt més divinesque les del seu alè quan és ben prop de mi.M'agrada quan la sento parlar, pro sé molt béque la música sona amb un so molt més dolç.No sé pas com caminen les dees; ara bé,la meva amant camina trepitjant terra i pols.I tot i això, pel cel, és molt més excel·lentque les que símils falsos descriuen falsament.
Com que no tenim cap obra de Shakespeare com a lectura obligatòria, hem mirat i comentat la pel·lícula Romeu i Julieta, de Franco Zeffirelli. També mirarem pel nostre compte El mercader de Venècia.
Com a treball individual sobre Shakespeare, per conèixer una mica més la seva obra, cada un de nosaltres ha preparat una presentació sobre una de les obres de Shakespeare i l'ha explicada oralment als companys. Aquí teniu la presentació sobre Macbeth:
 |
| Retratat per Nicolas Mignard |
Molière, nascut el 1622 a París, va ser dramaturg, humorista i comediògraf, considerat el creador de la Comédie Française, institució teatral que continua funcionant en l'actualitat. El seu teatre vol criticar els perjudicis de la societat, des de la hipocresia de la religió, el paper de la dona, l'ambició de la classe burgesa... i ho fa a partir de l'humor. Després d'uns principis teatrals nefastos com a actor i director, va interpretar una comèdia davant del rei Lluís XIV. La mímica i la veu de Molière causaven rialles. Després d'això el Rei va contractar tota la companyia i els va instal·lar en un palau del rei on actuaven.
La major part de les seves obres són comèdies on ell solia actuar. També va fer, però, alguna tragèdia.
Algunes de les sevs obres són:
Les precioses ridícules. L'escola de les dones, on fa una crítica al paper de la dona en aquell temps. El Misantrop, que fa una crítica a la hipocresia de les persones que envolten el protagonista de l'obra, un misantrop.
El tartuf on fa una crítica a l'església. Don Joan i L'Avar. Va morir el 1672 representant l'obra, El malalt imaginari.
Nosaltres ens hem llegit el Misantrop, en català, en la traducció de Joan Oliver. Segueix el model escrit en francès: versos alexandrins dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes i aparellats.
.
