Aquest és un blog col·laboratiu de l'assignatura de Literatura Universal de 1r de batxillerat de l'INS Alexandre Deulofeu, curs 2014-15. Les entrades d'aquest blog les faran, per torns, la professora i els alumnes, explicant el que anem fent a classe.
Aquesta setmana, que ha estat molt curta perquè hem tingut dos dies de festa, hem seguit amb la lectura de Werther, hem parlat de John Keats i hem llegit un poema seu i hem acabat de grabar les escenes de El Misantrop que ens faltaven.
John Keats va néixer a Londres al 31 d'octubre del 1795. Fou un dels principals poetes britànics del Romanticisme. La seva poesia es caracteritza per un llenguatge exhuberant, imaginatiu i melancònic. Els seus poemes més memorables foren escrits al final de la seva vida, que va ser molt curta.
El 1817 va publicar el seu primer volum de poemes, però va tenir molt poc èxit.
L'any 1848 van aparèixer les seves cartes i el seu diari, que complementen una obra molt expressiva.
Morí a Roma al 23 de febrer del 1821, de tuberculosi.
A part d'estudiants ara som "actors" de la Comédie Française. Ens ha costat, però al final cadascú se sap la seva part del Misantrop de Molière que li tocarà representar.
Hem avançat en la lectura del Werther i el nivell de desesperació a què ha arribat aquell home és considerable, i tot just estem a la meitat del llibre.
Hem entrat de ple en el Romanticisme amb William Wordsworth, un dels principals iniciadors del moviment a Anglaterra, juntament amb Coleridge.
Wordsworth va néixer a Cockermouth, Anglaterra, el 1770. Va quedar orfe de ben petit; malgrat que va estudiar a Cambridge, sempre va voler deixar clar que el que més l'havia instruït al llarg de la seva vida havia estat la natura.
Pintat per: Benjamin Robert Haydon 1842
El 1791, en plena Revolució Francesa, va viatjar a França i Itàlia. En aquest viatge va tenir una relació extramatrimonial amb Anette Vallon, amb qui va tenir una filla. Va tornar a Anglaterra influenciat per les idees del republicanisme i l'ateisme. Va fer amistat amb Coleridge i el 1798 escriuen junts el llibre de poemes Lyrical Balads, considerat l'inici del Romanticisme anglès. Wordsworth vivia amb la seva germana Dorothy en una regió d'Anglaterra, bucòlica pels seus paisatges, anomenada Lake District. En aquest mateix territori es va instal·lar Coleridge per viure-hi a prop. Wordsworth es va casar amb Mary Hutchinson i van tenir cinc fills. Dorothy es va fer molt amiga de Hutchinson i vivien plegats.
Pocs anys més tard va enemistar-se amb Coleridge i va començar a adoptar posicions més conservadores, així va deixar enrere l'etapa atea i es va convertir a l'anglicanisme. Mentre la seva salut ja dequeia de per si, el final de la seva vida va estar associat a un seguit de desgràcies. Entre 1808 i 1812 moren un seu germà i dos fills. El 1829 la seva germana, Dorothy amb qui havia tingut sempre una relació tan propera, queda invàlida. El 1847 la seva filla Dora es mor. Aquest és el punt que fa que deixi d'escriure. Mor el 23 d'abril de 1850 a Grasmere.
Aquí un vídeo d'un poema de Wordsworth que hem llegit i comentat:
També hem llegit i escoltat un poema de Goethe, "Heidenröslein" en alemany:
I en català, "Rosa de bardissa":
diumenge, 8 de febrer del 2015
WILLIAM BLAKE I EL ROMANTICISME
Aquesta setmana m'ha agradat més que l'anterior perquè feia temps que no fèiem cap lectura des que vam acabar el Misantrop. ElWerther, que estem llegint ara, ha començat a agradar-me, tot i que al principi em va costar adaptar-me al fet que tot el llibre només fossin cartes que el protagonista envia al seu amic.
El dimarts vam començar la classe mirant un petit vídeo de com es feien els llibres antigament. Aquí podeu veure'l:
En acabat, vam agafar el nostre llibre Antologia de la poesia universal i vam llegir la vida de William Blake i un dels seus poemes: "London", quepertany a les Cançons d'experiència, en què la ciutat es converteix en el tema del poema.
William Blake ( Londres, 1757-1827)
Era un radical de les idees establertes i conservadores d'aquell temps i s'apartava de l'Església Anglicana, aquest fet el posà en posició marginal. Escrigué tota la vida poesia molt original, tot i que treballava d'impressor i gravador. L'únic llibre seu que va aparèixer imprès convencionalment fou, l'any 1783, Esbossos poètics. I més tard imprimí la seva pròpia poesia: Cançons d'innocència (1789) i les Cançons d'experiència (1794), un recull de la seva millor poesia lírica. I també llibres com: Les noces del cel i l'infern (1790-93), Visions de les filles d'Albió (1793), Jerusalem (1804)...
Finalment al segle XX la seva poesia començà a ser valorada i ell reconegut com el primer veritable romàntic de la poesia anglesa.
London Londres
I wander thro' each charter'd street, Passejo a través dels carrers llogats Near where the charter'd Thames does flow, prop d'on el Tàmesi llogat flueix, And mark in every face I meet i en totes aquestes cartes que trobo Marks of weakness, marks of woe. veig senyals de feblesa i de dol.
In every cry of every Man, En cada crit de cadascun dels Homes, In every Infant's cry of fear, en cada lament infantil d'espant, In every voice, in every ban, en cada veu i prohibició, The mind-forg'd manacles I hear. sento el grilló que la ment forja.
How the Chimney-sweeper's cry Com el crit de l'escura-xemeneixes Every black'ning Church appalls; esglaia cada Església ensutjada; And the hapless Soldier's sigh així el sospir del Soldat infeliç Runs in blood down Pala amara amb sang les parets del Palau.
But most thro' midnight streets I hear I el més sento pels carrers nocturns How the youthful Harlot's curse com el renec de la jove Bagassa Blasts the new born Infant's tear, maleeix el plor de l'Infant nou nat And blights with plagues the Marriage hearse. i afecta amb plagues el marital esperit.
L'endemà, vam començar a explicar el Romanticisme, encara que ja sabíem algunes coses sobre aquest moviment. I vam escoltar l'Himne a l'alegria, de la novena simfonia de Beethoven, amb la lletra del poeta alemany Friedrich Shiller.
EL ROMANTICISME:
Va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII i fou un moviment que s'estengué a tota Europa i que penetrà en totes les arts. Hi hagué dues tendències. Les característiques que més en destacaren foren l'exaltació del paisatge i la natura, l'exaltació de l'individu i la figura del geni, el sentiment per damunt de la raó, i la importància de la cultura popular i el nacionalisme. Els romàntics s'aparten de les regles clàssiques, busquen la recerca interior a través dels somnis, s'interessaven pel passat històric i trobaven la bellesa en les deformacions, el misteri i els llocs llòbrecs.