WILLIAM BLAKE I EL ROMANTICISME
Aquesta setmana m'ha agradat més que l'anterior perquè feia temps que no fèiem cap lectura des que vam acabar el Misantrop. El Werther, que estem llegint ara, ha començat a agradar-me, tot i que al principi em va costar adaptar-me al fet que tot el llibre només fossin cartes que el protagonista envia al seu amic.
El dimarts vam començar la classe mirant un petit vídeo de com es feien els llibres antigament. Aquí podeu veure'l:
En acabat, vam agafar el nostre llibre Antologia de la poesia universal i vam llegir la vida de William Blake i un dels seus poemes: "London", que pertany a les Cançons d'experiència, en què la ciutat es converteix en el tema del poema.
William Blake ( Londres, 1757-1827)
Era un radical de les idees establertes i conservadores d'aquell temps i s'apartava de l'Església Anglicana, aquest fet el posà en posició marginal. Escrigué tota la vida poesia molt original, tot i que treballava d'impressor i gravador. L'únic llibre seu que va aparèixer imprès convencionalment fou, l'any 1783, Esbossos poètics. I més tard imprimí la seva pròpia poesia: Cançons d'innocència (1789) i les Cançons d'experiència (1794), un recull de la seva millor poesia lírica. I també llibres com: Les noces del cel i l'infern (1790-93), Visions de les filles d'Albió (1793), Jerusalem (1804)...
Finalment al segle XX la seva poesia començà a ser valorada i ell reconegut com el primer veritable romàntic de la poesia anglesa.
London Londres
I wander thro' each charter'd street, Passejo a través dels carrers llogats Near where the charter'd Thames does flow, prop d'on el Tàmesi llogat flueix,
And mark in every face I meet i en totes aquestes cartes que trobo
Marks of weakness, marks of woe. veig senyals de feblesa i de dol.
In every cry of every Man, En cada crit de cadascun dels Homes,
In every Infant's cry of fear, en cada lament infantil d'espant,
In every voice, in every ban, en cada veu i prohibició,
The mind-forg'd manacles I hear. sento el grilló que la ment forja.
How the Chimney-sweeper's cry Com el crit de l'escura-xemeneixes
Every black'ning Church appalls; esglaia cada Església ensutjada;
And the hapless Soldier's sigh així el sospir del Soldat infeliç
Runs in blood down Pala amara amb sang les parets del Palau.
But most thro' midnight streets I hear I el més sento pels carrers nocturns
How the youthful Harlot's curse com el renec de la jove Bagassa
Blasts the new born Infant's tear, maleeix el plor de l'Infant nou nat
And blights with plagues the Marriage hearse. i afecta amb plagues el marital esperit.
And mark in every face I meet i en totes aquestes cartes que trobo
Marks of weakness, marks of woe. veig senyals de feblesa i de dol.
In every cry of every Man, En cada crit de cadascun dels Homes,
In every Infant's cry of fear, en cada lament infantil d'espant,
In every voice, in every ban, en cada veu i prohibició,
The mind-forg'd manacles I hear. sento el grilló que la ment forja.
How the Chimney-sweeper's cry Com el crit de l'escura-xemeneixes
Every black'ning Church appalls; esglaia cada Església ensutjada;
And the hapless Soldier's sigh així el sospir del Soldat infeliç
Runs in blood down Pala amara amb sang les parets del Palau.
But most thro' midnight streets I hear I el més sento pels carrers nocturns
How the youthful Harlot's curse com el renec de la jove Bagassa
Blasts the new born Infant's tear, maleeix el plor de l'Infant nou nat
And blights with plagues the Marriage hearse. i afecta amb plagues el marital esperit.
L'endemà, vam començar a explicar el Romanticisme, encara que ja sabíem algunes coses sobre aquest moviment. I vam escoltar l'Himne a l'alegria, de la novena simfonia de Beethoven, amb la lletra del poeta alemany Friedrich Shiller.
EL ROMANTICISME:
Va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII i fou un moviment que s'estengué a tota Europa i que penetrà en totes les arts. Hi hagué dues tendències. Les característiques que més en destacaren foren l'exaltació del paisatge i la natura, l'exaltació de l'individu i la figura del geni, el sentiment per damunt de la raó, i la importància de la cultura popular i el nacionalisme. Els romàntics s'aparten de les regles clàssiques, busquen la recerca interior a través dels somnis, s'interessaven pel passat històric i trobaven la bellesa en les deformacions, el misteri i els llocs llòbrecs.
Presentació sobre el Romanticisme.
Presentació sobre el Romanticisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada