El món Brontë

Per una banda, aquesta setmana hem continuat immersos en el misteriós món de les germanes Brontë. Hem seguit amb la lectura de Cims Borrascosos, que, pàgina rere pàgina, ens va enganxant cada cop més. La tèrbola atmosfera en què viuen els personatges ens fan entrar dins de la novel·la i ens sentim un més dels enigmàtics personatges de la casa dels Cims Borrascosos o de la Granja dels Tords. El fosc passat de tots els personatges involucrats, explicat de primera mà per Ellen, i l'estranya situació que s'ha trobat Lockwood ens deixen amb ganes de saber-ne més cada vegada que tanquem el llibre.
La trama de la novel·la, tot i que últimament s'ha anat embolicant, segueix un fil d'alts i baixos en el qual hem anat coneixent nous personatges i recentment hem dit adéu a algun d'ells.

Kaya Scodelario, en un fotograma de Cims Borrascosos

D'altra banda, hem donat protagonisme a la germana de l'autora del llibre, Charlotte Brontë. Hem mirat la pel·lícula de Jane Eyre, del director Cary Fukunaga, estrenada el 2011i basada en la novel·la homònima de Charlotte. Tot i ser una història protagonitzada per Jane Eyre, una noia òrfena expulsada de casa la seva tia, educada amb mà dura i actualment institutriu, recull una sèrie de fets autobiogràfics de l'autora.

Als deu anys, l'òrfena Jane (Amelia Clarkson) pateix maltractaments i, finalment, és expulsada de la seva llar per part de la cruel tia Reed i és ingressada a l'orfenat Lockwood, on rep una educació.
Sent una adolescent, Jane (Mia Wasikowska) arriba a la casa de Thornfield. Allà treballa com a institutriu de l'Adèle Varens (Romy Moore) i coneix la Sra. Fairfax (Judi Dench), que la tracta amb amabilitat i respecte, i el senyor de la casa, Edward Rochester (Michael Fassbender), pel qual se li desperta un viu interès. Però misteriosos successos i secrets pertorben Jane, particularment els que ocorren a les nits. Els joves estrenyen la seva relació fins al punt d'enamorar-se i Rochester li demana la mà, però, una vegada que es desvela el terrible secret que Rochester esperava poder amagar sempre, Jane fuig del lloc i troba una altra llar al costat de la família Rivers. Quan John Rivers sorprèn Jane amb una insòlita proposta, aquesta s'adona que ha de tornar a Thornfield, on es troba el seu veritable amor, el qual, després de la seva fugida, apareix destrossat.

Aquesta és una de les versions, la més nova, que s'han fet de l'obra. N'hi ha des del 1918 i entre elles també podem trobar-hi versions mudes. El DVD de la pel·lícula inclou les escenes que han estat eliminades i entre elles hi ha la que parla d'Adèle, la nena "adoptada" pel senyor Rochester. Es veu que era filla d'una ballarina francesa amb la qual ell havia tingut una aventura.

Jane enmig de les emblemàtiques 

estepes del Yorkshire, fotograma de 

la pel·lícula Jane Eyre de Cary Fukunaga

Jane ensenyant a Adèle, fotograma 

de la pel·lícula Jane Eyre del 2011 

Tràiler original de la pel·lícula,

versió del 2011

L'autora de l'obra, Charlotte Brontë, va tenir una vida estranya. Va tenir molts germans, però tots van morir. Va tenir, juntament amb les seves germanes, una educació molt estricta en diverses escoles. A més a més, va haver de conviure amb una epidèmia que s'endugué la vida de dues de les seves germanes. Filla d'un pastor anglicà, no se li permetia escriure, així que tant ella com les seves germanes escrivien en unes llibretetes minúscules amb una lletra il·legible sense l'ajut d'una lupa. Això era perquè el seu pare no tenia bona vista i així podien amagar del seu pare els escrits, que sense saber-ho, s'han anat convertint en imprescindibles clàssics de la literatura universal.

 

Fotografia d'un dels manuscrits de Charlotte Brontë.

Font: http://www.bbc.co.uk/portuguese/videos_e_fotos/2012/02/120201_boletim_artes_01_fevereiro_fn.shtml (Telenotícies anglès BBC a Brasil)

Una altra fotografia en la que es pot apreciar el 

minúscul tamany dels escrits.

Font: http://lapiedradesisifo.com/2014/07/17/el-mundo-imaginario-de-los-libros-diminutos-de-los-hermanos-bront%C3%AB/

Les Germanes Brontë i Cims Borrascosos

Les Germanes Brontë:

La vida de les germanes Brontë va ser, si més, no una vida poc afortunada. Nosaltres ho hem descobert veient un documental en què s'explica la vida de la seva família.

Us en faré cinc cèntims: Primer de tot quan ens referim a les germanes Brontë, ens referim a Charlotte, que va escriure Jane Eyre, Emiliy que va escriure Wuthering Heights (Cims Borrascosos) i Anne amb The Tenant of Wildfell Hall. També hi havia dues germanes més, que van morir molt joves i un germà però que no va ser escriptor.

El Yorkshire a l'hivern Font:http://www.climbitrange.co.uk/blog/?cat=4

Van néixer i viure tota la seva vida al Yorkshire, una regió desolada del nord d'Anglaterra, on el seu pare feia de pastor anglicà. La mare es va morir quan els nens eren petits i el pare va enviar les cinc xiquetes a una escola mentre que el xiquet el va educar ell. A aquella escola van agafar el tifus i es van morir l'Elisabeth i la Mary.

A partir de llavors el pare les va treure de l'escola i les passà a educar ell mateix. Ho fa d'una manera molt lliure i els encomana un esperit artístic i culte. En plena adolescència Charlotte i Emily van anar a estudiar a Bèlgica per fer de professores. No s'hi van adaptar, ja que el lligam amb aquella terra tan hostil però a la vegada única i el lligam amb el seu pare, amb qui havien viscut tota la vida i que les havia ensenyat, era massa gran. Malgrat tot, Charlotte es va estar un temps fent de mestra a Bèlgica, on va patir un desamor. Emily, per la seva banda, va tornar al poble i, faltats de diners, va pensar de casar-se amb el vicari, l'ajudant del seu pare a l'església, però ell es va morir. El germà, al mateix temps, va marxar a Londres ja que volia ser pintor però no va triomfar. Enmig de la bohèmia de l'època es va enganxar a l'opi i l'alcohol.

El pare s'havia fet molt gran i cada cop i hi havia més manca de diners. Les filles, totes tres un altre cop a casa, van decidir començar a escriure. Als 31 anys mor el germà per una sobredosi.

A Charlotte, Jane Eyre se li acut fent companyia al seu pare en un hospital de Manchester. És reconeguda poc després d'escriure'l i això li provoca una bona remuneració molt necessària. Emily, a la mateixa època més o menys, escriu Wuthering Heights, que no és gaire reconeguda al principi però que després de la seva mort, als 30 anys de pneumònia, es transformarà en universal. 

Anne mor al mateix temps que Emily també de pneumònia i Charlotte es queda sola cuidant el seu pare. Ella es casa amb un nou vicari que arriba a la parròquia, però als 39 anys mor durant el part. El pare és l'únic de la família que queda viu.

Cims Borrascosos:

Hem començat a llegir Cims Borrascosos, la novel·la d'Emily Brontë ambientada en aquest territori on van viure. Concretament en una casa en ruïnes que es troba al costat del seu poble.

Casa en ruïnes en què s'ambienta l'obra  Font:Pete Barnes

Hem llegit només els primers capítols i ja hi hem observat molts indicis romàntics. Personatges misantrops que marxen a viure a un lloc aïllat. Rics terratinents provincians plens de prejudicis. Persones misterioses i envoltades d'una màgia esgarrifosa, i tots ells, de moment, amb el mal humor a flor de pell.

L'obra explica la història d'amor, passada i acabada, d'en Heathcliff, actualment turmentat per aquesta vivència. És narrada en tercera persona per en Lockwood, el misantrop foraster que ha anat a viure en aquest racó de món, però després, molts dels fets són narrats per la majordoma, Ellen Dean, que li explica coses que havien passat vint-i-cinc anys enrere.

Hi ha una pel·lícula del director francès André Techiné, Les soeurs Brontë, que explica la seva vida. Aquí en podeu veure el tràiler:

 

De Jane Austen a Leopardi

Per començar, hem acabat de mirar la pel·lícula Sense and sensibility,  que ens tenia tots ben enganxats. Finalment hem sabut quin és el final de la família  Dashwood i, sobretot, els futurs amors

d'Elionor i de Marianne, que en realitat era l'única cosa que ens tenia ben intrigats. Des del meu punt de vista, crec que val la pena mirar-la, ja que és molt fidel a la novel·la i no us decebrà.

Un cop hem deixat de banda la pel·lícula, ens hem posat mans a la feina altra vegada amb els autors italians, aquesta vegada li ha tocat a Leopardi.

Aquí teniu un breu resum de la seva vida i obra:

Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi, més conegut com a Leopardi, nasqué a Recanati el 29 de juny de 1798 i morí a Nàpols el 14 de juny de 1837, a més de ser un poeta destacat del romanticisme italià fou filòleg, filòsof i erudit. Leopardi tingué molts problemes de salut però més destacadament d'escoliosi. El poble on vivia, Recanti, no li oferia gaires estímuls i, quan feia estada a Sant Leonardo, no veia cap altre horitzó del que es veia des de la seva finestra o des del cim del Tabor, un turó al costat del poble, on li agradava anar. Allà fou on escrigué un dels poemes més famosos de la literatura universal: L'infinito, a propòsit d'aquella tanca que hi havia dalt del turó que li impedia d'observar l'horitzó. A classe l'hem escoltat en aquest vídeo:


L'infinito, Giacomo Leopardi from blocsdelletres on Vimeo.

En acabat hem llegit un altre poema, del mateix autor, anomenat: A Silvia, en record a una seva veïna que morí molt jove.

Finalment hem llegit una sèrie de fragments de El Zibaldone dels pensaments, de Giacomo Leopardi, que eren petits escrits que feia el poeta sobre les coses anava observant de la vida.

"La màxima felicitat possible de l'home en aquest món és quan viu tranquil·lament en el seu estat amb una esperança serena i segura d'un futur millor, que a fi que segui certa, i l'estat en que ell viu, bo, no l'inquieti ni el pertorbi amb la impaciència de gaudir d'aquest imaginat i bellíssim futur. Aquest estat diví jo el vaig experimentar als 16 i 17 anys durant alguns mesos i a intervals, quan estava tranquil·lament ocupat amb els estudis, sense altres preocupacions, i amb la segura i tranquil·la esperança d'un molt alegre futur. I no el tornaré a experimentar, perquè aquesta esperança que és l'única que pot fer l'home sentir-se content amb el present, no es pot trobar si no és en un jove d'aquella edat o, almenys, experiència".


El Zibaldone dels pensaments, Giacomo Leopardi.


             Font: Wikipedia

Adéu a Werther i hola als novel·listes anglesos

Aquesta setmana hem dit adéu, esperem que només un fins aviat, al nostre apassionat Werther. La passió que ens ha transmès Goethe a través de la seva obra al principi ens va semblar un xic exagerada, però ens ha acabat agradant molt. No revelaré el final; val la pena llegir-lo, però sens dubte tots coincidim que és el moment més emocionant. Diuen que una imatge val més que mil paraules, així que, enmig del centenar de representacions de l'obra,  en deixo una de l'escena preferida.

http://suziehunt.co.uk/news/books/100-novels-the-sorrows-of-young-werther

Cal dir, també, que una de les curiositats que més ens ha quedat ha estat el fet que Werther "posés de moda", per dir-ho d'alguna manera, el suïcidi. Això es coneix amb el nom de "Efecte Werther" i a Internet hi ha un munt de pàgines dedicades:

http://www.xatakaciencia.com/psicologia/el-efecto-werther-cuando-el-suicidio-se-vuelve-contagioso-i

http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/ique-es-el-efecto-werther

Aquesta setmana també hem conegut la vida i obra d'escrpitors com ara P.B. Shelley, marit de la famosa escrpitora de Frankenstein, Novalis, Victor Hugo i Lord Byron a partir d'unes presentacions que hem fet nosaltres mateixos. 

De les seves vides hem trobat diverses curiositats, com la inacabable llista d'amants de Victor Hugo o la gran amistat de Lord Byron i P.B. Shelley, al costat d'un munt de títols interessants. 

Juntament amb ells, també hem comentat alguns novel·listes anglesos i les seves inigualables obres. Entre elles, jo destacaria Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, Orgull i prejudici, Frankenstein o el modern Prometeu, Oliver Twist, Alice in Wonderland i desenes de títols més. 

Des del meu punt de vista, n'hi ha un de preferit, o més ben dit, una de preferida. El retrat social que deixa l'escriptora anglesa Jane Austen és comparable al que podries observar d'un quadre. Filla d'una família ja molt interessada en l'art, sobretot el teatre, i les seves inquietuds literàries van comportar la publicació d'una gran llista de títols coneguts mundialment. 

Al costat d'Austen, a classe hem començat a mirar la versió cinematogràfica d'una de les seves obres: Sense and sensibility: una mare i les seves tres filles es queden sense casa perquè el seu fillastre ho hereta tot després de la mort del pare, així que comencen una vida a la qual no estan acostumades en què s'hauran d'enfontar a situacions que no havien viscut fins al moment. És una versió que segueix acuradament el fil de la novel·la i, de moment, ens té ben enganxats a tots.

Les tres germanes Dashwood

Fotograma de la pel·lícula Sense and sesibility

I aquí el tràiler: