d'Elionor i de Marianne, que en realitat era l'única cosa que ens tenia ben intrigats. Des del meu punt de vista, crec que val la pena mirar-la, ja que és molt fidel a la novel·la i no us decebrà.
Un cop hem deixat de banda la pel·lícula, ens hem posat mans a la feina altra vegada amb els autors italians, aquesta vegada li ha tocat a Leopardi.
Aquí teniu un breu resum de la seva vida i obra:
Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi, més conegut com a Leopardi, nasqué a Recanati el 29 de juny de 1798 i morí a Nàpols el 14 de juny de 1837, a més de ser un poeta destacat del romanticisme italià fou filòleg, filòsof i erudit. Leopardi tingué molts problemes de salut però més destacadament d'escoliosi. El poble on vivia, Recanti, no li oferia gaires estímuls i, quan feia estada a Sant Leonardo, no veia cap altre horitzó del que es veia des de la seva finestra o des del cim del Tabor, un turó al costat del poble, on li agradava anar. Allà fou on escrigué un dels poemes més famosos de la literatura universal: L'infinito, a propòsit d'aquella tanca que hi havia dalt del turó que li impedia d'observar l'horitzó. A classe l'hem escoltat en aquest vídeo:
L'infinito, Giacomo Leopardi from blocsdelletres on Vimeo.
Finalment hem llegit una sèrie de fragments de El Zibaldone dels pensaments, de Giacomo Leopardi, que eren petits escrits que feia el poeta sobre les coses anava observant de la vida.
"La màxima felicitat possible de l'home en aquest món és quan viu tranquil·lament en el seu estat amb una esperança serena i segura d'un futur millor, que a fi que segui certa, i l'estat en que ell viu, bo, no l'inquieti ni el pertorbi amb la impaciència de gaudir d'aquest imaginat i bellíssim futur. Aquest estat diví jo el vaig experimentar als 16 i 17 anys durant alguns mesos i a intervals, quan estava tranquil·lament ocupat amb els estudis, sense altres preocupacions, i amb la segura i tranquil·la esperança d'un molt alegre futur. I no el tornaré a experimentar, perquè aquesta esperança que és l'única que pot fer l'home sentir-se content amb el present, no es pot trobar si no és en un jove d'aquella edat o, almenys, experiència".
El Zibaldone dels pensaments, Giacomo Leopardi.
Font: Wikipedia
L'infinito, Giacomo Leopardi from blocsdelletres on Vimeo.
En acabat hem llegit un altre poema, del mateix autor, anomenat: A Silvia, en record a una seva veïna que morí molt jove.
Finalment hem llegit una sèrie de fragments de El Zibaldone dels pensaments, de Giacomo Leopardi, que eren petits escrits que feia el poeta sobre les coses anava observant de la vida.
"La màxima felicitat possible de l'home en aquest món és quan viu tranquil·lament en el seu estat amb una esperança serena i segura d'un futur millor, que a fi que segui certa, i l'estat en que ell viu, bo, no l'inquieti ni el pertorbi amb la impaciència de gaudir d'aquest imaginat i bellíssim futur. Aquest estat diví jo el vaig experimentar als 16 i 17 anys durant alguns mesos i a intervals, quan estava tranquil·lament ocupat amb els estudis, sense altres preocupacions, i amb la segura i tranquil·la esperança d'un molt alegre futur. I no el tornaré a experimentar, perquè aquesta esperança que és l'única que pot fer l'home sentir-se content amb el present, no es pot trobar si no és en un jove d'aquella edat o, almenys, experiència".
El Zibaldone dels pensaments, Giacomo Leopardi.
Font: Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada