diumenge, 30 de novembre del 2014

Boccacio, Bédier, Dante i Joan Fuster

A classe hem llegit alguns dels contes del Decameró de Boccaccio i ens ho hem passat molt bé.
El primer que vam llegir, el del palafrener que s'enamora de la reina, el vam haver de tornar a escriure, resumint-lo, però canviant el narrador omniscient pel narrador en primera persona, en la figura del palefrener enamorat.
L'altre ha estat el darrer del llibre, el de Valter i Griselda. La professora ens va repartir els fragment d'aquest relat i, mentre els llegíem en veu alta, els havíem d'anar ordenant. Ens ho hem passat bé fent aquesta activitat.
En aquest conte hem vist com un home noble al qual es demana que es casi i tingui un hereu a qui deixar les terres pren per esposa una jove camperola a qui sotmet a unes proves realment cruels per assegurar-se de la seva fidelitat. La pobra noia accepta tot el que pateix i, al final, ell li diu que tot era per posar-la a prova i viuen junts per sempre.
Entre els companys hem comentat la crueltat que té l'home i quina visió més masclista ens dóna aquest conte sobre l'època, en què es considerava que la principal virtut d'una esposa havia de ser l'obediència i la submissió. També hem comentat com n'és de bona la jove (inclús massa) i creiem que s'hauria de valorar més i tenir més caràcter davant les decisions del seu espòs, tot i que, segurament, el seu origen humil li ho impedia.

The Story of Griselda, Part I: Marriage
Font: http://www.nationalgallery.org.uk/paintings/master-of-the-story-of-griselda-the-story-of-griselda-part-i-marriage


En aquest enllaç podreu veure un tríptic que hi ha a la National Gallery de Londres, amb diverses escenes d'aquesta història.

Aquesta setmana hem seguit amb la visualització de la pel·lícula Tristany i Isolda. A tots ens té ben enganxats, ens encanta. També hem continuat amb el projecte sobre l'infern de Dante, ja quasi el tenim acabat. Ara només ens falta aclarir què és el que realment volem fer...

Fotograma de la pel·lícula Tristany i Isolda


Divendres l'hem dedicat a llegir un text assagístic del llibre Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. És un fragment que equival a una de les definicions que componen el llibre i aquest justament parla de l'amor. Ens en parla des del punt de vista literari, cita algunes parelles de la literatura universal i es basa en algunes històries. També es pregunta si l'amor realment existiria de la manera en què el vivim si no haguéssim tingut les influències literàries. Crec que puc parlar en nom de tots que està molt ben escrit i puc assegurar que ens ha agradat molt.
Clicant aquí es pot arribar a una pàgina on hi ha un petit recull d'aquestes definicions.


diumenge, 23 de novembre del 2014

Tristany i Isolda, Dante i Petrarca

Hem acabat Tristany i Isolda


Ja hem arribat al final de la lectura de Tristany a Isolda. Tots coincidim a dir que es ha agradat. Hem comentat diverses qüestions i hem descobert que pateix nombroses semblances amb altres històries d'amor, per l'amor impossible que hi ha entre ells i que acaba portant-los a la mort dels dos pel fet que un sense l'altra no pot viure. 

Al final del llibre, hi ha un paral·lelisme amb un mite de la mitologia grega:
Quan Tristany s'està morint a Carhaix, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda la Blonda, la seva enamorada, a Tintagel. Acorden que, quan torni, si ve amb ella, isarà una vela blanca i, si no aconsegueix portar-la, isarà una vela negra. Tot això ho sent d'amagat Isolda de les Banques Mans, l'esposa de Tristany, però no corresposta per ell. El dia que Kaherdí torna amb Isolda la Blonda, isa una vela blanca, però, a la cambra, Isolda de les Blanques Mans, al costat d'un Tristany moribund, li diu que arriba un vaixell amb la vela negra. Aleshores Tristany mor amb la tristesa de no poder veure la seva enamorada mai més.

Aquest final té íntima relació amb el mite de Teseu i el Minotaure: el pare de Teseu, Egeu, quan el seu fill ha d'anar a matar el Minotaure a Creta li dóna dues veles, la negra, que és la que porta el vaixell i una de blanca que ha de posar si torna viu i havent matat el Minotaure. Egeu aconsegueix matar-lo però en tornar s'oblida de posar la vela blanca. El seu pare, des d'un penya-segat, veu el vaixell amb la vela negra i pensa que el seu fill és mort. Se suïcida i amb la seva mort dóna nom al Mar Egeu.

La Divina Comedia


A classe estem relacionant obres d'artistes que han il·lustrat parts de l'obra de Dant. El nostre objectiu és fer un mural amb il·lustracions de difernts turments de l'Infern fetes per diversos artistes. La major part d'aquestes obres les trobem al web The world of Dante.

Aquí alguns exemples d'aquestes obres:

Salvador Dalí:


Les primeres dues estrofes de la Divina Comèdia:


Nel mezzo del camin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
chè la diritta via era smarrita.

Ah quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
                                                che nel pensier rinova la paura!

William Blake:


El riu  on es troben els tirans i els homicides flotant en la sang bullent.
Font: The Centaurs And The River Of Blood www.harvardartmuseums.org

Gustave Doré:

El bosc dels suïcides, Gustave Doré Font: biblioklept.org


Petrarca

Seguin amb els escriptors de la literatura del Trecento. A Petrarca se'l pot definir com el primer escriptor modern o el primer a obrir la porta del que seria el renaixement, per la seva tasca com a filòleg i humanista, estudiós dels textos clàssics. Nascut a Arezzo, quan era jove va marxar amb els seus pares a Avinyó, on va estudiar lleis. Allí va començar a escriure primer en llatí i després, en enamorar-se de qui seria la seva musa, Laura, en Italià. La seva escriptura es dividia en la llatina, que era basada en l'èpica i la moral cristiana, i en la italiana, amb la qual escrivia sobre la seva enamorada real.

Aquí podeu llegir i escoltar el primer sonet del seu Canzionere, "Voi ch'ascoltate", amb música de Claudio Monteverdi:



Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond'io nudriva 'l core
in sul mio primo giovenile errore
quand'era in parte altr'uom da quel ch'i' sono,

del vario stile in ch'io piango et ragiono
fra le vane speranze e 'l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.

Ma ben veggio or sí come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me mesdesmo meco mi vergogno;

et del mio vaneggiar vergogna è 'l frutto,
e 'l pentersi, e 'l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno. 

En aquest altre vídeo, que també hem vist a classe, podeu sentir el poema en italià comentat:






dijous, 20 de novembre del 2014

El Trecento Italià: Dante, Petrarca i Boccaccio

El primer dia de la setmana el comencem comparant amb els companys els resums que hem fet a casa d'alguns capítols de Tristany i Isolda i després hem continuat llegint i aclarint els dubtes que ens anaven sorgint amb la lectura.

Hem tornat a mirar el vídeo de Vittorio Gassman que hi ha a l'entrada anterior, però fixant-nos-hi bé i anotant el que anàvem entenent. Ens ha servit com a introducció a la Divina Comèdia.

Després la professora ens ha explicat el més important de la literatura italiana del segle XIV amb aquesta presentació.

Dante Alighieri, Giovanni Boccaccio e Francesco Petrarca, Galleria degli Uffizi, Firenze


El dia següent vam començar un treball dedicat a la Divina Comèdia, de Dante amb la intenció de preparar una petita exposició amb il·lustracions i textos de l'Infern de dante. Cada alumne va escollir un parell de passatges dels turments que hi ha. A partir d’aquí havíem de buscar imatges que ho il·lustressin dels pintors Salvador Dalí, Yates Thompson, Gustave Doré, William Blake i altres i també el fragment de text corresponent en el llibre. Les imatges per fer aquest treball les hem tret de la web The world of Dante, que és una pàgina molt completa sobre l'autor u la seva obra.

I l’últim dia de la setmana vam llegir un conte de El Decameró, de Giovanni Boccaccio.






divendres, 14 de novembre del 2014

Carmina Burana i introducció a La divina comèdia, de Dante Alighieri

Comencem el primer dilluns del mes de novembre continuant amb la lectura del llibre Tristany i Isolda. El començament de la classe, l'hem dedicat a comentar els resums que havíem de fer a casa i després hem continuat la lectura pel nostre compte resolent els dubtes que teníem amb la professora i resumint els capítols a mesura que els acabàvem.

Al dia següent, amb la nostra Antologia de la poesia universal, hem llegit el famós poema "Oh, Fortuna", dels Carmina Burana, un recull de poemes goliardescos, cants profans, en llatí, dels segles XII i XIII. Els cants van ser escrits per estudiants i clergues i feien referència a diferents temes: l'interès per viure, l'interès pels plaers terrenals, l'amor carnal i la natura, amb un component de crítica contra els estaments socials i eclesiàstics. D'aquest tipus depoesia, se n'han conservat dues grans col·leccions: Carmina Burana, trobats al Benediktbeuren, a Baviera i Carmina Cantabrigiensia, trobats a Cambridge, Anglaterra. A Catalunya s'ha conservat els Carmina Rivipullensia, un recull de diverses poesies eròtiques trobat al monestir de Ripoll.

Després n'ehm escoltat dues versions diferents:

 
  1ª Versió: la cantata de Carl Orff



2ª Versió:amb la música medieval




Dimecres hem començat La Divina Comèdia. Primer de tot hem fet una petita introducció sobre l'autor i l'obra i després ens hem centrat, sobretot, en la part de l'Infern, quan l'autor és guiat per Virgili. Se'ns ha explicat l'estructura de l'obra i les parts en què Dante divideix l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Després hem mirat aquest vídeo, en què l'actor italià Vittori Gassman parla de l'obra i la recita. Tot i no saber italià, l'hem escoltat diverses vegades i hem acabat entenent el més important:





L'últim dia l'hem dedicat a llegir fragments d'aquest obra, en la traducció al català de Josep M. de Sagarra, del començament del Cant I fins al V.

                        La divina comedia, Dante Alighieri,. Manuel Aranda San Juan.Ed. Maucci,Barcelona,1921




dilluns, 3 de novembre del 2014

Seguim amb Tristany i les metamorfosis

L'última setmana d'octubre que ha estat més curta perquè el divendres hem fet festa, l'hem dedicada a continuar coses que ja havíem començat.

El dilluns vam comentar els tres capítols de Tristany i Isolda que havíem de llegir a casa i vam respondre algunes de les preguntes del dossier.

Després vam comentar la presentació de les metamorfosis en la mitologia clàssica, que havíem fet entre tots i que es pot veure aquí a sota:




A continuació, per relacionar aquest tema de la mitologia clàssica amb autors més actuals, vam llegir i comentar un conte de Mercè Rodoreda que narra una metamorfosi: "La salamandra", que vam trobar molt interessant. També vam fer referència a La metamorfosi, de Kafka, que llegirem més endavant.

La salamandra és un gènere d'amfibis urodels de la família dels salmàndrids.



L'últim dia de la setmana vam comentar les preguntes que ens havia donat la professora sobre la pel·lícula Excalibur, que havíem vist cadascú a casa seva, i vam començar a veure El rey Arturo. La professora ens va fer algunes explicacions sobre el context històric de la pel·lícula perquè la puguem acabar de mirar i casa i comentar-la la propera setmana.