Hem acabat Tristany i Isolda
Ja hem arribat al final de la lectura de Tristany a Isolda. Tots coincidim a dir que es ha agradat. Hem comentat diverses qüestions i hem descobert que pateix nombroses semblances amb altres històries d'amor, per l'amor impossible que hi ha entre ells i que acaba portant-los a la mort dels dos pel fet que un sense l'altra no pot viure.
Al final del llibre, hi ha un paral·lelisme amb un mite de la mitologia grega:
Quan Tristany s'està morint a Carhaix, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda la Blonda, la seva enamorada, a Tintagel. Acorden que, quan torni, si ve amb ella, isarà una vela blanca i, si no aconsegueix portar-la, isarà una vela negra. Tot això ho sent d'amagat Isolda de les Banques Mans, l'esposa de Tristany, però no corresposta per ell. El dia que Kaherdí torna amb Isolda la Blonda, isa una vela blanca, però, a la cambra, Isolda de les Blanques Mans, al costat d'un Tristany moribund, li diu que arriba un vaixell amb la vela negra. Aleshores Tristany mor amb la tristesa de no poder veure la seva enamorada mai més.
Quan Tristany s'està morint a Carhaix, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda la Blonda, la seva enamorada, a Tintagel. Acorden que, quan torni, si ve amb ella, isarà una vela blanca i, si no aconsegueix portar-la, isarà una vela negra. Tot això ho sent d'amagat Isolda de les Banques Mans, l'esposa de Tristany, però no corresposta per ell. El dia que Kaherdí torna amb Isolda la Blonda, isa una vela blanca, però, a la cambra, Isolda de les Blanques Mans, al costat d'un Tristany moribund, li diu que arriba un vaixell amb la vela negra. Aleshores Tristany mor amb la tristesa de no poder veure la seva enamorada mai més.
Aquest final té íntima relació amb el mite de Teseu i el Minotaure: el pare de Teseu, Egeu, quan el seu fill ha d'anar a matar el Minotaure a Creta li dóna dues veles, la negra, que és la que porta el vaixell i una de blanca que ha de posar si torna viu i havent matat el Minotaure. Egeu aconsegueix matar-lo però en tornar s'oblida de posar la vela blanca. El seu pare, des d'un penya-segat, veu el vaixell amb la vela negra i pensa que el seu fill és mort. Se suïcida i amb la seva mort dóna nom al Mar Egeu.
La Divina Comedia
A classe estem relacionant obres d'artistes que han il·lustrat parts de l'obra de Dant. El nostre objectiu és fer un mural amb il·lustracions de difernts turments de l'Infern fetes per diversos artistes. La major part d'aquestes obres les trobem al web The world of Dante.
Aquí alguns exemples d'aquestes obres:
Salvador Dalí:
 |
| Font: http://rogallery.com/ |
Les primeres dues estrofes de la Divina Comèdia:
Nel mezzo del camin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
chè la diritta via era smarrita.
Ah quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!William Blake:
 |
| El riu on es troben els tirans i els homicides flotant en la sang bullent. |
Gustave Doré:
 |
| El bosc dels suïcides, Gustave Doré Font: biblioklept.org |
Petrarca
Seguin amb els escriptors de la literatura del Trecento. A Petrarca se'l pot definir com el primer escriptor modern o el primer a obrir la porta del que seria el renaixement, per la seva tasca com a filòleg i humanista, estudiós dels textos clàssics. Nascut a Arezzo, quan era jove va marxar amb els seus pares a Avinyó, on va estudiar lleis. Allí va començar a escriure primer en llatí i després, en enamorar-se de qui seria la seva musa, Laura, en Italià. La seva escriptura es dividia en la llatina, que era basada en l'èpica i la moral cristiana, i en la italiana, amb la qual escrivia sobre la seva enamorada real.
Aquí podeu llegir i escoltar el primer sonet del seu Canzionere, "Voi ch'ascoltate", amb música de Claudio Monteverdi:
Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond'io nudriva 'l core
in sul mio primo giovenile errore
quand'era in parte altr'uom da quel ch'i' sono,
del vario stile in ch'io piango et ragiono
fra le vane speranze e 'l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.
Ma ben veggio or sí come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me mesdesmo meco mi vergogno;
et del mio vaneggiar vergogna è 'l frutto,
e 'l pentersi, e 'l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.
En aquest altre vídeo, que també hem vist a classe, podeu sentir el poema en italià comentat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada