De l'Odissea a la Matèria de Bretanya

La setmana del 13  al 17 d'octubre hem fet diverses coses diferents. Per una banda, hem acabat el tema de l'Odissea i hem començat a parlar de la literatura llatina i, per l'altra, ens hem avançat cap a l'Edat Mitjana i hem començat a parlar de la matèria de Bretanya i la figura del rei Artús per iniciar la lectura de Tristany i Isolda, que anirem llegint i comentant un cop a la setmana. Així, doncs, com que aquest blog segueix un ordre setmanal i no temàtic, en aquesta entrada hi ha una barreja de coses.

El cant X de l'Odissea i alguns càstigs de l'infern

Vam llegir La consulta dels morts del cant X de l'Odissea, on, entre d'altres coses, s'explica el càstig que hi pateixen diversos personatges mitològics (Títios o Tici, Tàntal i Sísif). Vam haver de fer un petit treball per buscar imatges d'aquests tres suplicis i explicar qui eren aquests personatges:

El Prometeu encadenat, fet per Rubens

"Títios vaig veure també, de la noble terra nissaga, ajagut en un sòl, i cobria de llarg nou vessanes; i dos voltors, posats als seus flancs, pellicaven el fetge, enfonyant dins l'oment, i amb les mans no podia esquivar-los, car va posar-les en Leto, companya de Zeus gloriosa, que anava a Delfos pels plans de Panopeu, on es dansa."

Suplici de Tàntal, font www.falconvoy.com

"Tàntal vaig veure també, que sofria difícils tortures dret enmig d'un estany: li venia arran de la barba, i ell, tot assedegat, no podia copsar-lo per beure; cada vegada que el vell s'ajupia amb les ganes de l'aigua, se li perdia, xuclat, i veia aparèixer la terra negra entorn dels seus peus; i un déu l'havia eixugada. I arbres de tofa escampaven llur fruit per damunt de sa testa, pereres i magraners,i pomeres d'uns fruits que relluen, figueres de dolçor i oliveres plenes d'ufana; sempre que el vell dreçava les mans per cor de tocar-hi, els hi arborava el vent fins a dalt dels núvols ombrívols."

Mites de Sísif, font emartos.es

"Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures per traginar un penyal enorme a força de braços. Prou s'hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li ja tramuntar el crestall, l'hi tirava enrera una força, i rodolava al pla, la roca sense vergonya; i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa."

La Matèria de Bretanya

Per introduir-nos en la Matèria de Bretanya, vam veure el documental sobre el rei Artús i la presentació següent:


 

Per endinsar-nos, tot seguit, en la lectura de Tristany i Isolda de Joseph Bédier, traduït per Carles Riba.

Una versió molt coneguda d'aquesta història de Tristany i Isolda és l'Òpera que Wagner va compondre a mitjan segle XIX. La part més famosa és el preludi:

Literatura Llatina

Un altre dels temes que hem vist aquesta setmana és el de la literatura llatina, que va viure la seva màxima esplendor, sobretot pel que fa a la poesia, a l'època de l'emperador Octavi August. Cal destacar-ne tres autors molt importants: Horaci, màxim exemple de perfecció poètica clàssica i creador dels tòpics llatins com Beatus Ille, Carpe diem i molts altres; Virgili, famós per les Bucòliques, poemes de caire pastoral i per l'Eneida poema èpic; Ovidi, que en les Metamorfosis fa un recull de 215 mites de transformacions i va ser molt conegut per les seves poesies d'amor.

En aquesta presentació hi ha un resum d'aquests tres autors.

Hem llegit, en llatí i català, alguns dels poemes d'Horaci que han iniciat el tòpics literaris més famosos, com el Carpe diem o aquest del Beatus ille:

Beatus Ille, Horaci                                                                           

Beatus Ille qui procul negotiis,                                        
ut prisca gens mortalium 
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore, 
neque excitatur classico meles truci
neque orret iratum mare,
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.                                                                                            

Traducció Literal:

Feliç aquell que de negocis allunyat,

com els mortals dels vells temps, 

treballa els camps pairals amb els seus bous,

de tota usura lliure. 

A ell no el desperta, com al soldat, la trompeta fera,ni tem el mar irat 

i evita el Fòrum i els superbs palaus dels ciutadans poderosos.