O captain, my captain... i dilemes informàtics

Aquesta setmana l'hem dedicada bàsicament a enllestir la nostra pàgina web de Cims borrascosos. Ens hem repartit la feina i hem publicat l'argument, les versions cinematogràfiques que se n'han fet, citacions de personatges i, el que ens ha portat més maldecaps, les línies del temps, una dedicada a la vida d'Emily Brontë i la seva família i una als personatges de la novel·la. 

Per crear les línies primer vam optar pel programa online Dipity perquè ja sabíem com funcionava d'anys anteriors, però a causa d'uns problemes tècnics vam haver de canviar d'opció. Llavors va començar el famos "pla B", que era un programa, també online, que la professora coneixia que es diu Time Rime però ens vam trobar amb una sorpresa respecte de l'any passat:

Pantalla que apareix quan es vol crear una

 línia del temps a Time Rime

I havent-hi opcions gratuïtes, vam descartar-la. Vam estar buscant per Internet i quan ja tot semblava anar en contra nostre, vam descobrir l'aplicació del Google Drive que es diu "dibuixos". És una aplicació que està molt bé perquè et permet fer tot el que vulguis en el document i hi han moltíssimes plantilles ja creades molt útils, entre les quals vam trobar-ne una d'una línia de temps que, retocant-la una mica i adaptant-la a allò que volíem fer, va quedar molt millor del que ens podríem haver immaginat.

Línia del temps a partir de Google Drive

Un altre dels temes tractats aquesta setmana ha estat la poesia de Walter Whitman, un poeta nord-americà l'obra més famosa del qual és Fulles d'herbes (Leaves of grass, en anglès), un recull de poemes que va anar editant i afegint-hi obres al llarg de la seva vida. Malgrat tot, el tractament de les coses comunes i quotidianes i les seves innovacions mètriques van ser dues de les causes per les quals va rebre moltes crítiques i no van donar-li valor. 

Una de les seves poesies més famoses és "O Captain! My Captain!" dedicada al president Licoln després del seu assassinat el 1865 i també molt coneguda gràcies a la pel·lícula El club dels poetes morts (Deads poets society). 

O Captain! my Captain! our fearful trip is done,
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won,
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring;
                         But O heart! heart! heart!
                            O the bleeding drops of red,
                               Where on the deck my Captain lies,
                                  Fallen cold and dead.
O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills,
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding,
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
                         Here Captain! dear father!
                            This arm beneath your head!
                               It is some dream that on the deck,
                                 You’ve fallen cold and dead.
My Captain does not answer, his lips are pale and still,
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will,
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done,
From fearful trip the victor ship comes in with object won;
                         Exult O shores, and ring O bells!
                            But I with mournful tread,
                               Walk the deck my Captain lies,
                                  Fallen cold and dead.

A continuació hi ha el fragment  més famós de la pel·lícula: