Aquesta setmana hem llegit el conte, potser el més famós de Thékhov, "La Dama del Gosset". Aquest autor rus de finals del segle XIX, traspassa la realitat al paper, amb una observació meticulosa i detallada que transforma el conte en una fotografia durable del que vol mostrar. El conte no és una història amb un final sorprenent o amb moments que et produeixin sorpresa, simplement una fotografia.
ANTON P. TXÉKHOV
Anton Pàvlovitx Txèkhov neix el 1860 a Taganrog, al sud de Rússia. Quan té 15 anys el seu pare s’arruïna i abandona la seva família. És per això que amb 16 comença a escriure articles humorístics al periòdic i a aportar diners per mantenir la família. El 1886 ja és un escriptor reconegut i escriu ens els millors diaris de Rússia. En aquests anys se li descobreix que està malalt de tubercolosi, fet que li comporta poder o haver de passar temporades a llocs amb climes més temperats com són Jalta o Niça.
El 1890 visita l'illa-presó de Sakhalín per denunciar les condicions dels presos. L’any 1898, La gavina, la seva primera obra de teatre, de la mà del Teatre d’Art de Stanislavski i Nemiròvitx-Dàntxenko, aconsegueix triomfar a Moscou. Pel que fa a la seva obra més important i extensa són les narracions curtes o contes, en els quals el seu objectiu era retratar amb la major minuciositat, claredat, i aparentment objectivitat l’estat psicológic i físic del que ell volia mostrar. Les narracions més importants són: Els Camperols (1897), La dama del gosset (1899), La dona de l'apotecari1899).
L’any 1901, ja malalt de tubercolosi, es casa amb l’actriu Olga Knipper. El 1904 mor de la malaltia en un balneari.
LA DAMA DEL GOSSET
Dimitri Gúrov, un encarregat de banc, d’uns quaranta anys, amb família, casa i oci a Moscou, està assegut a la terrassa d’un local social de Jalta, la ciutat d’estiueig de les classes benestants de Rússia.
És un home misogin i a la vegada faldiller. Li encanten les dones potser pel mateix fet de ser misogin, que el porta a sentir-se superior a elles i a creure que les pot dominar.
A més, la monotonia que aporta el benestar, l’avorreix. És per això que la dona amb un gosset que observa amb intencions d’iniciar-hi , en principi, quelcom efímer, no serà la primera amb qui tindrà una relació extramatrimonial.
Ella és Anna Serguéievna, muller d’un baix funcionari que treballa en un poble prop de Sant Petersburg. És jove i se la veu trista.
Ell, amb tota la intenció de satisfer el seu desig, sedueix la trista i fastigosament avorrida jove.
Ella, però, no es veu amb cor , malgrat agradar-li, de cometre el pecat. El marit de la innocent i inexperta nena, va requerir la seva assistència al poble avorrit. Ella es va acomiadar d’el seu amant estranyament trista.
Ell s’acomiadà pensant que no tardaria a oblidar-la i que per passar l’hivern dur de Moscou n’havia de torbar alguna altra. Així que va establir-se altre cop a la ciutat, a l’hivern, freda però a la vegada activa
Poc temps després, però, es va adonar que aquella dona, aquell capritx, s’havia anat convertint en un corcó que li anava rosegant els seus pensaments. Fins al punt de creure que, cínic com era, s’havia enamorat per primer cop.
Va decidir d’anar-la a veure al seu poble. Allí, ella li va dir que cada dos mesos s’instal·laria a un hotel de Moscou on es podrien veure. Així ho van fer , estaven enamorats. Ell s’adonà, que ara que s’havia fet vell i començava a tenir els cabells blancs, estava respectant i estimant una persona de la que ell considerava la “raça inferior”.
També hem parlat de dos escriptors més, olt importants en la narrativa d'inicis del segle XX: Marcel Proust i Franz Kafka.
MARCEL PROUST
Marcel Proust va néixer a París el 1871 fill d'una família acomodada que li va proporcionar una bona educació. Estudià a les escoles i instituts més prestigiosos de París, on es trobà sovint amb fills d'intel·lectuals reconeguts. Des de petit fins al final de la seva vida el va afectar l'asma. Va estudiar filosofia. Va col·laborar amb, Fernand Gregh, escriptor francès i amic seu des de la infància, en una revista quan tenia vint anys. Va començar a freqüentar els salons intel·lectuals parisencs.
El 1895 va escriure la seva primera obra Jean Santuille. Sobre un home enamorat de la literatura durant el París del XIX.
A principis del XX va ser influït per l'escriptor anglès, John Ruskin, que després de la seva mort va traduir.
El 1906 , després de la mort dels seus pares es traslladà a viure sol en una habitació folrada de suro, on escrigué extenuadament només sortint per anar a sopar. Hi escrigué sense repòs la seva obra més important, A la recerca del temps perdut, una obra que consta de set volums i on el narrador, en primera persona , ens explica els afers de la seva vida, que li vénen a la memòria involuntariament per mitjà dels sentits. En aquest llibre hi reflecteix la seva condició d'homosexual i el que això li comportà.
El 1922 morí a la seva habitació de París d'una bronquitis per la qual no va voler rebre cap tractament.
A final de setmana hem començat a llegir La metamorfosi, de Kafka. Un llibre amb el qual intenta plasmar la vida insignificant d'un treballador que un dia, trencant la rutina, es desperta sent un escarabat. La història, aparentment absurda, descobreix l'opressió que exerceix el sistema sobre l'individu.
FRANZ KAFKA
Neix a Praga, el 1883. En aquells moments, ciutat dintre de l'Imperi Austohongarès, fill d'un comerciant jueu i d'una mare culta. Li ensenyaren el txec però estudià en alemany. La relació amb el seu pare no fou gens bona ja que era molt autoritari i exigent.
Amb una bona educació, quan era adolescent, va començar a llegir Nietszche, Darwin i Haeckel. Va estudiar dret a la universitat de Praga. Va treballar en diverses companyies asseguradores en les quals tenia una jornada laboral molt llarga i mal pagada, fet que no li permetia d'exercir-se en el que l'apassionava, escriure. Formava part, amb uns amics seus, d'un club d'escriptors jueus alemanys.
La seva producció literària no va ser reconeguda fins després de la seva mort, gràcies al seu amic Max Brod. L'única novel·la que va acabar va ser La Metamorfosi. Brod va revisar els seus escrits
(contes, novel·les com El castelll i El procés, cartes...) i la seva publicació va ressonar per alemanya amb una consideració crítica molt favorable.
Va morir de tubercolosi el 1924.
Per altra banda, el dimecres, vam assitir a una sessió a la classe de 1r D. El músic Joan Josep Mayans, amb una guitarra i una veu punyent, ens va venir a cantar una col·lecció de poemes en català musicats per ell. Des de Jacint Verdaguer fins a Joan Oliver.
Aquí un poema de Verdaguer musicat per ell, "Cant de Gentil", del poema èpic Canigó, que al final de la classe els alumnes vam interpretar amb ell:
MARCEL PROUST
Marcel Proust va néixer a París el 1871 fill d'una família acomodada que li va proporcionar una bona educació. Estudià a les escoles i instituts més prestigiosos de París, on es trobà sovint amb fills d'intel·lectuals reconeguts. Des de petit fins al final de la seva vida el va afectar l'asma. Va estudiar filosofia. Va col·laborar amb, Fernand Gregh, escriptor francès i amic seu des de la infància, en una revista quan tenia vint anys. Va començar a freqüentar els salons intel·lectuals parisencs.El 1895 va escriure la seva primera obra Jean Santuille. Sobre un home enamorat de la literatura durant el París del XIX.
A principis del XX va ser influït per l'escriptor anglès, John Ruskin, que després de la seva mort va traduir.
El 1906 , després de la mort dels seus pares es traslladà a viure sol en una habitació folrada de suro, on escrigué extenuadament només sortint per anar a sopar. Hi escrigué sense repòs la seva obra més important, A la recerca del temps perdut, una obra que consta de set volums i on el narrador, en primera persona , ens explica els afers de la seva vida, que li vénen a la memòria involuntariament per mitjà dels sentits. En aquest llibre hi reflecteix la seva condició d'homosexual i el que això li comportà.
El 1922 morí a la seva habitació de París d'una bronquitis per la qual no va voler rebre cap tractament.
A final de setmana hem començat a llegir La metamorfosi, de Kafka. Un llibre amb el qual intenta plasmar la vida insignificant d'un treballador que un dia, trencant la rutina, es desperta sent un escarabat. La història, aparentment absurda, descobreix l'opressió que exerceix el sistema sobre l'individu.
FRANZ KAFKA
Neix a Praga, el 1883. En aquells moments, ciutat dintre de l'Imperi Austohongarès, fill d'un comerciant jueu i d'una mare culta. Li ensenyaren el txec però estudià en alemany. La relació amb el seu pare no fou gens bona ja que era molt autoritari i exigent.Amb una bona educació, quan era adolescent, va començar a llegir Nietszche, Darwin i Haeckel. Va estudiar dret a la universitat de Praga. Va treballar en diverses companyies asseguradores en les quals tenia una jornada laboral molt llarga i mal pagada, fet que no li permetia d'exercir-se en el que l'apassionava, escriure. Formava part, amb uns amics seus, d'un club d'escriptors jueus alemanys.
La seva producció literària no va ser reconeguda fins després de la seva mort, gràcies al seu amic Max Brod. L'única novel·la que va acabar va ser La Metamorfosi. Brod va revisar els seus escrits
(contes, novel·les com El castelll i El procés, cartes...) i la seva publicació va ressonar per alemanya amb una consideració crítica molt favorable.
Va morir de tubercolosi el 1924.
Per altra banda, el dimecres, vam assitir a una sessió a la classe de 1r D. El músic Joan Josep Mayans, amb una guitarra i una veu punyent, ens va venir a cantar una col·lecció de poemes en català musicats per ell. Des de Jacint Verdaguer fins a Joan Oliver.
Aquí un poema de Verdaguer musicat per ell, "Cant de Gentil", del poema èpic Canigó, que al final de la classe els alumnes vam interpretar amb ell:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada