Aquest és un blog col·laboratiu de l'assignatura de Literatura Universal de 1r de batxillerat de l'INS Alexandre Deulofeu, curs 2014-15. Les entrades d'aquest blog les faran, per torns, la professora i els alumnes, explicant el que anem fent a classe.
Vam començar la setmana llegint un sonet de Pierre de Ronsard: "Quand vous serez bien vieille", traduït al català per Pere Rovira:
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d'espelma
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.
I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d'una immortal lloança
Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l'ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l'amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d'avui mateix les roses de la vida.
Aquí teniu el poema de Ronsard en francès:
Tot seguit vam començar la presentació de la literatura anglesa a l'època d'Elisabet I. Vam poder-ne conèixer els antecedents històrics, des d'Enric VIII fins al regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, a la segona meitat del segle XVI. Vam parlar de la literatura de l'època Elisabetiana, de Christopher Marlowe, els teatres de l'època i, sobretot, de William Shakespeare.
Aquí hi ha una presentació de la professora que resumeix aquest tema:
Després d'haver parlat de Shakespeare i les seves obres, vam començar a mirar la pel·lícula Romeo y Julieta, de Franco Zeffirelli.
Hem començat el dilluns acabant de llegir l'assaig de Joan Fuster sobre l'amor, del Diccionari per a Ociosos. Un cop acabada la lectura hem fet una petita introducció de l'Humanisme i Renaixement.
Dimarts hem dedicat la classe a acabar de veure la pel·lícula que ens té tots ben encuriosits, Tristany i Isolda, i, una vegada acabada, amb els companys, hem posat en comú les diferències i semblances entre el llibre de Bédier i la pel·lícula.
L'opinió de tots ha estat que la pel·lícula està ambientada al mateix temps, època, lloc i els personatges principals de la trama són els mateixos que en el llibre, però, en canvi, està tot molt més simplificat. De diferències n'hem trobat un munt, com ara que Tristany no és el nebot del rei, sinó que el rei ja té un nebot biològic; que Tristany i Isolda s'enamoren sense cap filtre d'amor; que la primera relació la tenen dins la cova a Irlanda i no en el vaixell; el Morholt és mort per Tristany en una emboscada i és el promès d'Isolda, no el seu oncle; no hi apareixen elements màgics o meravellosos, com el drac, el filtre d'amor o el gosset; també hi falten molts personatges, entre els quals Isolda de la Blanques Mans. En no aparèixer aquest personatge, el final també és força diferent.
El personatge del rei Marc ens l'hem imaginat tots tal i com està representant a la pel·lícula ja que surt com un home compassiu, fidel i innocent com en el llibre.
En definitiva, a la pel·lícula hi passen menys coses, perquè s'ha d'ajustar a la durada habitual dels films, hi ha menys personatges, és més versemblant i més adequada als gustos dels espectadors actuals, però creiem que manté l'essència de la història i està ben feta i ben ambientada.
El dimecres hem situat en el nostre mapa, el qual podeu veure a mà dreta, uns quants noms dels diferents llocs relacionats amb el llibre de Tristany i Isolda i la Matèria de Bretanya, i també els llocs on van néixer Petrarca, Boccaccio i la casa considerada el museu Dante Alighieri.
En acabar la setmana hem tornat a reprendre els apunts de l'Humanisme i el Renaixament. Primer de tot hem començat parlant de diferents poetes de diverses cultures europees:
D'Espanya hem anomenat a Fray Luis de Léon, Garcilaso de la Vega i Sant Juan de la Cruz.
De Portugal Francisco Saa de Miranda, introductor de les formes petrarquistes i Luis de Camoes important per l'epopeia, Os Lusíadas.
De França, Pierre Ronsard, qui estudià els clàssics i es dedicà només a la poesia.
D'Itàlia Ludovisco Ariosto, qui escrigué el poema èpic, Orlando furioso. I Toquato Tasso, que escrigué el poema èpic sobre la primera croada, Jerusalem alliberada.
Finalment hem arribat a Anglaterra de la qual hem parlat sobretot d'Enric VIII, qui es casà sis vegades i fou pare d'Elisabet I. Enric VIII era una persona molt culta i il·lustrada i important perquè fou el fundador de l'església anglicana. Hem comentat que no fa gaire es va emetre per televisió una sèrie sobre la vida d'aquest rei, Els Tudor.
Enric VIII d'Anglaterra Font: Wikipedia
També hem llegit fragments de l'obra El príncep de N. Maquiavel, en què l'autor parla de com un governant ha de mostrar o dissimular les seves qualitats i defectes per mantenir el poder. També es pregunta què és millor: que el poble temi el príncep o bé que l'estimi i admiri?
Nicolau Maquiavel Font: wikipedia
En acabat, hem llegit uns altres assaigs, aquest cop de Michel de Montaigne (1533-1592), iniciador d'aquest gènere. En aquest enllaç podreu llegir un dels fragments que hem llegit.
Michel de Montaigne Font: wikipedia
Per acabar, us deixem un vídeo del contratenor català Xavier Sabata, que al Festival de Peralada va interpretar fragments de l'òpera Orlando de Händel:
A classe hem llegit alguns dels contes del Decameró de Boccaccio i ens ho hem passat molt bé.
El primer que vam llegir, el del palafrener que s'enamora de la reina, el vam haver de tornar a escriure, resumint-lo, però canviant el narrador omniscient pel narrador en primera persona, en la figura del palefrener enamorat.
L'altre ha estat el darrer del llibre, el de Valter i Griselda. La professora ens va repartir els fragment d'aquest relat i, mentre els llegíem en veu alta, els havíem d'anar ordenant. Ens ho hem passat bé fent aquesta activitat.
En aquest conte hem vist com un home noble al qual es demana que es casi i tingui un hereu a qui deixar les terres pren per esposa una jove camperola a qui sotmet a unes proves realment cruels per assegurar-se de la seva fidelitat. La pobra noia accepta tot el que pateix i, al final, ell li diu que tot era per posar-la a prova i viuen junts per sempre.
Entre els companys hem comentat la crueltat que té l'home i quina visió més masclista ens dóna aquest conte sobre l'època, en què es considerava que la principal virtut d'una esposa havia de ser l'obediència i la submissió. També hem comentat com n'és de bona la jove (inclús massa) i creiem que s'hauria de valorar més i tenir més caràcter davant les decisions del seu espòs, tot i que, segurament, el seu origen humil li ho impedia.
En aquest enllaç podreu veure un tríptic que hi ha a la National Gallery de Londres, amb diverses escenes d'aquesta història.
Aquesta setmana hem seguit amb la visualització de la pel·lícula Tristany i Isolda. A tots ens té ben enganxats, ens encanta. També hem continuat amb el projecte sobre l'infern de Dante, ja quasi el tenim acabat. Ara només ens falta aclarir què és el que realment volem fer...
Fotograma de la pel·lícula Tristany i Isolda
Divendres l'hem dedicat a llegir un text assagístic del llibre Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. És un fragment que equival a una de les definicions que componen el llibre i aquest justament parla de l'amor. Ens en parla des del punt de vista literari, cita algunes parelles de la literatura universal i es basa en algunes històries. També es pregunta si l'amor realment existiria de la manera en què el vivim si no haguéssim tingut les influències literàries. Crec que puc parlar en nom de tots que està molt ben escrit i puc assegurar que ens ha agradat molt.
Clicant aquí es pot arribar a una pàgina on hi ha un petit recull d'aquestes definicions.
Ja hem arribat al final de la lectura de Tristany a Isolda. Tots coincidim a dir que es ha agradat. Hem comentat diverses qüestions i hem descobert que pateix nombroses semblances amb altres històries d'amor, per l'amor impossible que hi ha entre ells i que acaba portant-los a la mort dels dos pel fet que un sense l'altra no pot viure.
Al final del llibre, hi ha un paral·lelisme amb un mite de la mitologia grega: Quan Tristany s'està morint a Carhaix, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda la Blonda, la seva enamorada, a Tintagel. Acorden que, quan torni, si ve amb ella, isarà una vela blanca i, si no aconsegueix portar-la, isarà una vela negra. Tot això ho sent d'amagat Isolda de les Banques Mans, l'esposa de Tristany, però no corresposta per ell. El dia que Kaherdí torna amb Isolda la Blonda, isa una vela blanca, però, a la cambra, Isolda de les Blanques Mans, al costat d'un Tristany moribund, li diu que arriba un vaixell amb la vela negra. Aleshores Tristany mor amb la tristesa de no poder veure la seva enamorada mai més.
Aquest final té íntima relació amb el mite de Teseu i el Minotaure: el pare de Teseu, Egeu, quan el seu fill ha d'anar a matar el Minotaure a Creta li dóna dues veles, la negra, que és la que porta el vaixell i una de blanca que ha de posar si torna viu i havent matat el Minotaure. Egeu aconsegueix matar-lo però en tornar s'oblida de posar la vela blanca. El seu pare, des d'un penya-segat, veu el vaixell amb la vela negra i pensa que el seu fill és mort. Se suïcida i amb la seva mort dóna nom al Mar Egeu.
La Divina Comedia
A classe estem relacionant obres d'artistes que han il·lustrat parts de l'obra de Dant. El nostre objectiu és fer un mural amb il·lustracions de difernts turments de l'Infern fetes per diversos artistes. La major part d'aquestes obres les trobem al web The world of Dante.
Seguin amb els escriptors de la literatura del Trecento. A Petrarca se'l pot definir com el primer escriptor modern o el primer a obrir la porta del que seria el renaixement, per la seva tasca com a filòleg i humanista, estudiós dels textos clàssics. Nascut a Arezzo, quan era jove va marxar amb els seus pares a Avinyó, on va estudiar lleis. Allí va començar a escriure primer en llatí i després, en enamorar-se de qui seria la seva musa, Laura, en Italià. La seva escriptura es dividia en la llatina, que era basada en l'èpica i la moral cristiana, i en la italiana, amb la qual escrivia sobre la seva enamorada real.
Aquí podeu llegir i escoltar el primer sonet del seu Canzionere, "Voi ch'ascoltate", amb música de Claudio Monteverdi:
Voi ch'ascoltate in rime sparse il suono
di quei sospiri ond'io nudriva 'l core
in sul mio primo giovenile errore
quand'era in parte altr'uom da quel ch'i' sono,
del vario stile in ch'io piango et ragiono
fra le vane speranze e 'l van dolore,
ove sia chi per prova intenda amore,
spero trovar pietà, nonché perdono.
Ma ben veggio or sí come al popol tutto
favola fui gran tempo, onde sovente
di me mesdesmo meco mi vergogno;
et del mio vaneggiar vergogna è 'l frutto,
e 'l pentersi, e 'l conoscer chiaramente
che quanto piace al mondo è breve sogno.
En aquest altre vídeo, que també hem vist a classe, podeu sentir el poema en italià comentat:
El primer dia de la setmana el comencem comparant amb els companys els resums que hem fet a
casa d'alguns capítols de Tristany i Isolda i després hem continuat llegint i aclarint els dubtes que ens anaven sorgint amb la lectura.
Hem tornat a mirar el vídeo de Vittorio Gassman que hi ha a l'entrada anterior, però fixant-nos-hi bé i anotant el que anàvem entenent. Ens ha servit com a introducció a la Divina Comèdia.
Després la professora ens ha explicat el més important de la literatura italiana del segle XIV amb aquesta presentació.
Dante Alighieri, Giovanni Boccaccio e Francesco Petrarca, Galleria degli Uffizi, Firenze
El dia següent vam començar un treball dedicat a la Divina Comèdia, de Dante amb la intenció de preparar una petita exposició amb il·lustracions i textos de l'Infern de dante. Cada alumne va escollir un parell de passatges dels turments que hi ha. A partir d’aquí havíem
de buscar imatges que ho il·lustressin dels pintors Salvador Dalí, Yates Thompson,
Gustave Doré, William Blake i altres i també el fragment de text corresponent en el llibre. Les imatges per fer aquest treball les hem tret de la web The world of Dante, que és una pàgina molt completa sobre l'autor u la seva obra.
I l’últim dia de la setmana vam llegir un conte de El Decameró, de Giovanni Boccaccio.
Comencem el primer dilluns del mes de novembre continuant amb la lectura del llibre Tristany i Isolda. El començament de la classe, l'hem dedicat a comentar els resums que havíem de fer a casa i després hem continuat la lectura pel nostre compte resolent els dubtes que teníem amb la professora i resumint els capítols a mesura que els acabàvem.
Al dia següent, amb la nostra Antologia de la poesia universal, hem llegit el famós poema "Oh, Fortuna", dels Carmina Burana, un recull de poemes goliardescos, cants profans, en llatí, dels segles XII i XIII. Els cants van ser escrits per estudiants i clergues i feien referència a diferents temes: l'interès per viure, l'interès pels plaers
terrenals, l'amor carnal i la natura, amb un component de crítica contra els estaments socials i eclesiàstics. D'aquest tipus depoesia, se n'han conservat dues grans col·leccions: Carmina Burana, trobats al Benediktbeuren, a Baviera i Carmina Cantabrigiensia, trobats a Cambridge, Anglaterra. A Catalunya s'ha conservat els Carmina Rivipullensia, un recull de diverses poesies eròtiques trobat al monestir de Ripoll.
Després n'ehm escoltat dues versions diferents:
1ª Versió: la cantata de Carl Orff
2ª Versió:amb la música medieval
Dimecres hem començat La Divina Comèdia. Primer de tot hem fet una petita introducció sobre l'autor i l'obra i després ens hem centrat, sobretot, en la part de l'Infern, quan l'autor és guiat per Virgili. Se'ns ha explicat l'estructura de l'obra i les parts en què Dante divideix l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Després hem mirat aquest vídeo, en què l'actor italià Vittori Gassman parla de l'obra i la recita. Tot i no saber italià, l'hem escoltat diverses vegades i hem acabat entenent el més important:
L'últim dia l'hem dedicat a llegir fragments d'aquest obra, en la traducció al català de Josep M. de Sagarra, del començament del Cant I fins al V.
La divina comedia, Dante Alighieri,. Manuel Aranda San Juan.Ed. Maucci,Barcelona,1921
L'última setmana d'octubre que ha estat més curta perquè el divendres hem fet festa, l'hem dedicada a continuar coses que ja havíem començat.
El dilluns vam comentar els tres capítols de Tristany i Isolda que havíem de llegir a casa i vam respondre algunes de les preguntes del dossier.
Després vam comentar la presentació de les metamorfosis en la mitologia clàssica, que havíem fet entre tots i que es pot veure aquí a sota:
A continuació, per relacionar aquest tema de la mitologia clàssica amb autors més actuals, vam llegir i comentar un conte de Mercè Rodoreda que narra una metamorfosi: "La salamandra", que vam trobar molt interessant. També vam fer referència a La metamorfosi, de Kafka, que llegirem més endavant.
La salamandra és un gènere d'amfibis urodels de la família dels salmàndrids.
L'últim dia de la setmana vam comentar les preguntes que ens havia donat la professora sobre la pel·lícula Excalibur, que havíem vist cadascú a casa seva, i vam començar a veure El rey Arturo. La professora ens va fer algunes explicacions sobre el context històric de la pel·lícula perquè la puguem acabar de mirar i casa i comentar-la la propera setmana.
Aquesta setmana hem tractat temes ben diversos creant un "combinat literari" ben variat.
Per començar el nostre combinat, dilluns hem comentat la lectura que hem fet a casa del Romanç de Tristany i Isolda i n'hem llegit un capítol més. En aquest fragment hem vist com Tristany viatja a Irlanda per endur-se la princesa Isolda i casar-la amb el rei Marc. Com a curiositat d'aquesta obra he trobat un quadre del nostre pintor local, Salvador Dalí representant Tristany i Isolda:
Tristany i Isolda, Salvador Dalí
Dimarts hem afegit una mica de literatura llatina al nostre combinat. Hem visualitzat un fragment de la pel·lícula Troya on l'heroi Aquil·les mata Héctor, el fill del rei Príam, per a continuació relacionar el personatge del rei amb la narració d'un autor llatí: el famòs Virgili. Hem llegit tres textos de la seva obra l'Eneida: La mort de Príam, La fugida de Troia i La baixada als inferns. En tots tres fragments, Eneas ens narra en primera persona la seva aventura. Relacionat amb l'episodi en què l'heroi troià baixa als inferns, hem posat la imatge La Sibil·la de Cumes, que fa de guia a Eneas en el seu viatge al món dels morts, pintada per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (Ciutat del Vaticà):
La Sibil·la de Cumes, Miquel Àngel
I finalment, divendres, hem acabat de llegir La baixada als inferns de l'Eneida i n'hem extret una llista de personatges i noms mitològics dels quals cada un buscarà una petita explicació i una fotografia que posarem en una presentació conjunta.
La setmana del 13 al 17 d'octubre hem fet diverses coses diferents. Per una banda, hem acabat el tema de l'Odissea i hem començat a parlar de la literatura llatina i, per l'altra, ens hem avançat cap a l'Edat Mitjana i hem començat a parlar de la matèria de Bretanya i la figura del rei Artús per iniciar la lectura de Tristany i Isolda, que anirem llegint i comentant un cop a la setmana. Així, doncs, com que aquest blog segueix un ordre setmanal i no temàtic, en aquesta entrada hi ha una barreja de coses.
El cant X de l'Odissea i alguns càstigs de l'infern
Vam llegir La consulta dels morts del cant X de l'Odissea, on, entre d'altres coses, s'explica el càstig que hi pateixen diversos personatges mitològics (Títios o Tici, Tàntal i Sísif). Vam haver de fer un petit treball per buscar imatges d'aquests tres suplicis i explicar qui eren aquests personatges:
El Prometeu encadenat, fet per Rubens
"Títios vaig veure també, de la noble terra nissaga, ajagut en un sòl, i cobria de llarg nou vessanes; i dos voltors, posats als seus flancs, pellicaven el fetge, enfonyant dins l'oment, i amb les mans no podia esquivar-los, car va posar-les en Leto, companya de Zeus gloriosa, que anava a Delfos pels plans de Panopeu, on es dansa."
"Tàntal vaig veure també, que sofria difícils tortures dret enmig d'un estany: li venia arran de la barba, i ell, tot assedegat, no podia copsar-lo per beure; cada vegada que el vell s'ajupia amb les ganes de l'aigua, se li perdia, xuclat, i veia aparèixer la terra negra entorn dels seus peus; i un déu l'havia eixugada. I arbres de tofa escampaven llur fruit per damunt de sa testa, pereres i magraners,i pomeres d'uns fruits que relluen, figueres de dolçor i oliveres plenes d'ufana; sempre que el vell dreçava les mans per cor de tocar-hi, els hi arborava el vent fins a dalt dels núvols ombrívols."
"Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures per traginar un penyal enorme a força de braços. Prou s'hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li ja tramuntar el crestall, l'hi tirava enrera una força, i rodolava al pla, la roca sense vergonya; i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa."
La Matèria de Bretanya
Per introduir-nos en la Matèria de Bretanya, vam veure el documental sobre el rei Artús i la presentació següent:
Una versió molt coneguda d'aquesta història de Tristany i Isolda és l'Òpera que Wagner va compondre a mitjan segle XIX. La part més famosa és el preludi:
Literatura Llatina
Un altre dels temes que hem vist aquesta setmana és el de la literatura llatina, que va viure la seva màxima esplendor, sobretot pel que fa a la poesia, a l'època de l'emperador Octavi August. Cal destacar-ne tres autors molt importants: Horaci, màxim exemple de perfecció poètica clàssica i creador dels tòpics llatins com Beatus Ille, Carpe diem i molts altres; Virgili, famós per les Bucòliques, poemes de caire pastoral i per l'Eneida poema èpic; Ovidi, que en les Metamorfosis fa un recull de 215 mites de transformacions i va ser molt conegut per les seves poesies d'amor. En aquesta presentació hi ha un resum d'aquests tres autors. Hem llegit, en llatí i català, alguns dels poemes d'Horaci que han iniciat el tòpics literaris més famosos, com el Carpe diem o aquest del Beatus ille: Beatus Ille, Horaci Beatus Ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium paterna rura bobus exercet suis, solutus omni fenore, neque excitatur classico meles truci neque orret iratum mare, forumque vitat et superba civium potentiorum limina.
Traducció Literal:
Feliç aquell que de negocis allunyat,
com els mortals dels vells temps,
treballa els camps pairals amb els seus bous,
de tota usura lliure.
A ell no el desperta, com al soldat, la trompeta fera,ni tem el mar irat
i evita el Fòrum i els superbs palaus dels ciutadans poderosos.
Aquesta setmana hem continuat amb la literatura grega i ens hem centrat en l'Odissea. Com que els alumnes que fan grec, que són la majoria, la llegeixen tota, nosaltres ens hem centrat en uns fragments del Cant X, "La consulta dels morts", en què Ulisses, gràcies a les indicacions que li havia donat la maga Circe, entra en contacte amb els morts i hi parla.
També hem parlat de la mètrica. Hem après què són els hexàmetres dactílics i hem vist com Carles Riba, en la seva traducció, intenta imitar aquest tipus de vers en català. N'hem llegit la invocació a la Musa:
"Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;"
Aquí podreu veure aquesta invocació inicial traduïda a diverses llengües.
Dimarts vàrem veure tres vídeos :
El primer vídeo que hem vist ens explica com era l'antiga Grècia:
El segon vídeo explica l'origen del teatre i la tragèdia Grega:
I el tercer vídeo ens explica com era el teatre de l'Epidaure:
Tot seguit vam visitar aquesta pàgina, on vam poder llegir un resum dels viatges d'Ulisses, mentre anàvem seguint el seu itinerari en el mapa.
A partir d'aquí ens vam repartir uns quants llocs relacionats amb la literatura grega per situar-los en el nostre mapa.
El divendres vam acabar de llegir els fragments de l'Odissea i la professora ens va proposar un petit treball que presentarem la setmana que ve.
També vam avançar-nos en el programa i vam començar a parlar de la Matèria de Bretanya, per poder començar la lectura de Tristany i Isolda. De moment hem vist l'inici d'un reportatge sobre el rei Artús:
En començar la setmana, vam escollir cada un un indret geogràfic relacionat amb la Bíblia per situar-lo en el mapa creat per la professora i compartit amb nosaltres. Per això vam haver d'aprendre a editar un mapa de Google i també vam haver de buscar informació dels llocs pel nostre compte per poder-los situar. Aquest mapa s'anirà completant amb altres llocs relacionats amb els temes que estudiarem i es pot veure a la dreta d'aquest blog.
El dimarts, a propòsit de la imatge de la Pietat de Miquel Àngel, que vam veure a la presentació de la setmana passada, la professora ens va parlar del Stabat Mater.
Aquest nom prové de l'inici del primer vers del poema "Stabat mater dolorosa" (Estava la mare dolorosa). És una seqüència gregoriana llatina,
utilitzada dins l'església catòlica del segle XIII, dedicada a Maria i
atribuïda a Jacopone da Todi. El tema de l'himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura medieval, és una meditació
sobre el patiment de Maria, la mare de Jesús, durant la crucifixió del
seu fill.
L'hem llegit en llatí i l'hem anat traduint, perquè no és pas difícil d'entendre, i l'hem escoltat en la versió gregoriana, tot i que hi ha moltíssim compositors que han fet la seva versió musical d'aquesta obra. Segons la Viquipèdia, se'n poden trobar més de 500 versions diferents:
També hem parlat de la relació d'aquesta obra amb el poema "Espines", de Jacint Verdaguer, que hem llegit i comentat. En aquest poema, Verdaguer fusiona les dues imatges més conegudes de la Verge: la Mare amb l'Infant Jesús i la Pietat, amb el seu fill mort als braços. Aquí veiem aquestes dues imatge pintades pel mateix autor, Giovanni Bellini, i a sota el poema de Verdaguer:
Dimecres la professora ens va fer una presentació esquemàtica sobre la literatura grega i els autors més importants, que es pot dividir en els apartats següents:
1. Poesia èpica: Homer
2. Poesia lírica: Safo de Lesbos, Anacreont
3. Comèdia i tragèdia: Aristòfanes, Èsquil, Sòfocles i Eurípides
4. Prosa:
a) Història: Heròdot, Tucídides
b) Faula: isop
c) Oratòria: Demòstenes
d) Filosofia: Sòcrates, Plató i Aristòtil
També ens va fer cinc cèntims de la Ilíada i l'Odissea i en vam començar a llegir alguns fragments.
Aquesta setmana hem seguit amb el tema de la Bíblia. Dilluns vam fer una sèrie de lectures d'alguns fragments i els vam comentar a classe entre els companys. Vam llegir els primers capítols del Gènesi, on es narra la creació de l'Univers.
"1 Creació. Origen dels temps sagrats.— 1 Al principi, Déu creà el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua.
3 Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el dia primer."
Dimarts ens vam dedicar, entre tots, a crear una presentació sobre obres d'art que representen escenes de la Bíblia: "La Bíblia en les obres d'art".
Vam repartir-nos dues obres per a cada persona i en vam buscar els fragments corresponents a la Bíblia online, citada a l'anterior publicació. A continuació hi ha un dels quadres que hem cercat.
Adam i Eva, Albert Durer.
Font: Viquipèdia
Dimecres ens vam centrar en el nostre pròxim projecte: la creació d'un mapa on anirem marcant llocs relacionats amb la literatura universal. La professora ens va ensenyar com confeccionar un mapa de Google i situar-hi punts d'interès. L'estona que ens va sobrar de l'hora la vam dedicar a acabar les presentacions de la Bíblia i a resoldre alguns dubtes.
Divendres vam patir un contratemps causat per un problema tècnic que ens va impossibilitar fer les presentacions orals sobre les obres de la Bíblia, però vam acabar llegint alguns textos bíblics, un dels quals va ser el de David i Goliat que personalment em va agradar ja que un
home humil va acabar essent l'heroi. També vam fer una activitat tots junts sobre diverses expressions que provenen de la Bíblia com ara són "prendre una decisió salomònica" que significa prendre una decisió difícil amb intel·ligència; "parar l'altra galta" que vol dir no tornar-s'hi o l'expressió de "ser una torre de Babel" que significa confusió, provinent de la història bíblica de l'origen de la diversitat de llengües.
La tercera setmana de setembre comencem les classes del nou curs. Després de fer les presentacions amb els alumnes del grup de literatura universal, parlem del contingut de l'assignatura.
Primer cal aclarir que, malgrat aquest títol tan ambiciós, el que veurem durant aquest curs són, en realitat, algunes de les obres de la literatura occidental que, per les seves característiques, es pot dir que tenen uns valors i un interès universals.
Els llibres que llegirem i comentarem aquest curs són els següents:
1. Antologia de poesia universal.
2. Joseph Bédier, Romanç de Tristany i Isolda.
3. Molière, El
misantrop.
4. J. W. Goethe, Werther.
5. Emily Brontë, Cims
borrascosos.
6. Franz Kafka, La metamorfosi.
Exemple d'escriptura cuneïforme, inventada pels sumeris 3000 anys abans de Crist. Font: Viquipèdia
Després de parlar breument de l'origen de l'escriptura i dels primers textos escrits conservats de la humanitat, comencem a parlar de la Bíblia, que, a més de ser el llibre sagrat del cristianisme, també es pot considerar el primer text literari de la nostra cultura i probablement el que més repercussió ha tingut en totes les arts del món occidental.
Accedim amb els ordinadors a la Bíblia de Montserrat en línia, n'observem l'índex i veiem com estan estructurats els diferents llibres que la formen. Aprenem a fer-hi cerques, clicant a la tecla , a dalt a la dreta i després a Concordances . Això ens servirà per completar una presentació que acabarem la setmana que ve.
Per aproximar-nos a la Bíblia, mirem el vídeo següent, un documental de National Geographic, que mostra els esforços dels investigadors per trobar vestigis arqueològics del que s'explica a la Bíblia per tal de determinar quina part de veritat històrica conté.
.